| Ensenyança gradual |
El Plan Marcet, al en buscar un ensenyament de qualitat, profund i sòlid, distribueix els continguts en cicles d’un mínim de tres anys. Anem adaptant l’ensenyament al procés de desenvolupament del nen. Hi ha una edat per cada cosa. Avançar-se és perjudicial per a ell i endarrerir-se pot representar una oportunitat difícil de recuperar. Per això és bo reconèixer molt bé què és capaç de fer un nen en cada etapa vital.
|
| Cada jugador avança al seu ritme |
El Pla Marcet estructura l’ensenyament no només segons els continguts, sinó també d’acord amb el nivell tècnic que té cada jugador. S’estableixen grups homogenis. Això permet que l’alumne avanci al seu ritme, oferint-li el màxim en funció de les seves possibilitats. Si se li demana més del que pot oferir es pot desanimar, i si se li exigeix poc s’avorrirà o perdrà la il•lusió i la concentració en el que fa.
|
| Profunditat en els continguts |
El Pla Marcet treballa per continguts, aprofundint en cada jugador fins que els domini plenament. D’aquesta manera, l’alumne que passa per tots els cicles acaba dominant al màxim tota la tècnica individual del futbol.
|
| Aprenentatge professionalitzat |
Treballem amb grups reduïts. Això permet al professor treballar més directament amb cadascun dels jugadors, detectar-ne les característiques i ajudar-lo a corregir-les. El jugador està més motivat perquè descobreix que l’entrenador l’ajuda a millorar constantment. A més, l’oportunitat de repetició d’exercicis és major, ja que hi ha menys jugadors que els executen. Al jugador del Pla Marcet se l’arriba a conèixer completament.
|
| Mètode analític i mètode global |
En el procés d’aprendre a ensenyar la tècnica ens hem adonat de la necessitat de combinar el mètode analític progressiu i el mètode global. El primer ens permet mostrar amb detall una habilitat tècnica complexa i el segon permet veure com és aquest moviment tècnic en realitat. L’edat dels jugadors i el nivell tècnic que posseeixin és el que ens duu a utilitzar un dels dos mètodes en cada cas.
|
| L’objectiu: aplicació de la tècnica en la competició |
L’ús de la competició com a mitjà d’aprenentatge és fonamental. Es tracta de posar en pràctica tot el que aprenen en un medi natural i real: un partit. Sempre incloem en el procés d’aprenentatge un temps perquè puguin aplicar aquesta tècnica en situació real de joc. És una gran motivació per a l’alumne descobrir que aconsegueix realitzar en una partit allò que ha après als entrenaments.
|
| Fonamentació teòrica |
És important fonamentar allò que es treballa en el camp. Els nois han de saber el perquè i el per a què de tot el que fan. Això els motiva i fa que l’aprenentatge sigui coherent. A més, ens adonem que en el camp aprenen més de pressa si hi ha hagut una fonamentació teòrica prèvia. Detectem una forta motivació quan se’ls mostra els continguts a través d’un vídeo, uns apunts o bé uns dibuixos. Surten al camp amb ganes d’imitar el que han vist.
|
| Amb els mitjans tècnics més avançats |
Utilitzem l’anàlisi biomecànic com a mitjà per a perfeccionar el moviment tècnic. Els jugadors poden veure’s realitzant els exercicis i descobrir amb claredat on hi ha l’errada o com millorar allò que no realitzen correctament.
|
| El secret és una bona planificació |
En el Pla Marcet no improvisem res. Totes les sessions de camp estan programades i treballades pel departament tècnic i pedagògic, que planifica l’ensenyament segons les diferents edats i nivells. |
Fundació Marcet 
